Psicodèlics, experimentals, infantils, naïf, encantadors... Si encara no has descobert la seva "música de vanguardería", et sorprendrà. Sembla una boutade, o una bogeria, però no ho és; hi ha més capes per pelar del que sembla. Et pots quedar amb una broma, amb una melodia, amb una progressió harmònica gloriosa, amb un grapat d'influències musicals insinuades o amb aquell soroll enganxifòs que sembla dels Residents. Albert Pla, Pascal Comelade i Pau Riba ja en són fans. Actualment estan gravant el seu segon disc.
Vòrtex Management
Lecirke
Festius com Flaming Lips, èpics com Arcade Fire, però més folkies. Aquest sextet (veus, guitarres, baix, ukelele, teclats, violí, acordió, xilòfon, bateria...) de Tarragona edita a mitjans del 2012 el seu primer treball després de tres anys d'existència: onze cançons que es poden llegir mil vegades i reinventar a cada lectura. Amb el seu primer concert van guanyar el concurs DO Tarragona. Des de llavors han passat pel Festimad, el Mercat de Música Viva de Vic, l'Altaveu i el circuit de sales Aristas en Ruta.
Fred Secret
Els guanyadors de l'últim concurs DO Tarragona agafen el nom d'aquella dita popular que volia descriure aquells dies d'hivern en què, tot i fer un sol magnífic, el fred s’endinsava per totes les parts del cos fins arribar a l’ànima. Fred Secret són sis melòmans que canvien els seus referents musicals cada setmana, però fent un treball de recerca s'hi poden rastrejar el country de Johnny Cash, la Creedence, els Feelies, els Smiths o Richard Hawley. Estan a punt d'editar el seu segon EP. En sentirem a parlar.
The Transistor Arkestra
The Transistor Arkestra és el projecte de Paul González, canari establert a Tarragona, que ha tocat bandes com Soviet Love o Ruinman. a qui s'han anat afegint Pablo Vidal, Joe Broadhurst i David Sanchez. La seva proposta parteix del rock psicodèlic però passa pel tropicalisme, el free-jazz, l'space-rock, el post-punk i l'electrònica retrofuturista. Han guanyat el concurs DO Tarragons 2010 i van ser finalistes del Proyecto Demo 2010. Estan a punt de publicar el seu primer disc amb Philatelia Records.
Laura Noah
Laura Cailà Puig, amb nom artístic Laura Noah, neix a Reus el 1994. Comença els estudis de llenguatge musical i piano a l’edat de 4 anys i des dels 12 anys composa les seves pròpies cançons, generalment en anglès. Ha realitzat diversos concerts i ha enregistrat el seu primer disc amb només 16 anys. Fa pop amb reminiscències de música negra, per la qual cosa el 2011 va ser inclosa en el Festival Internacional de Jazz de Reus.
Funkynessia
Banda de versions que en directe és tota una exposió d'acid funk i groove. Cançons de James Brown, Brand New Heavies, Jamiroquai. Kool and the Gang, The Jackson 5 o Stevie Wonder, interpretades per Lu Che (veu), David Cardona (teclats), Loti de Meigas (baix), Toni Hernández (guitarra), Alex Igor (bateria), Pep Espasa (saxxo i flauta travessera) i Javi Navalón (trompeta)
Islandia Nunca Quema
No han estat mai a Brisbane però de vegades sonen a Robert Forster, no estan acostumats a conviure amb les tardes plujoses de Glasgow però algunes tornades potser fan rememorar les millors melodies d’Edwyn Collins i Malcolm Ross, Nova Zelanda els queda molt lluny però el seu pop transmet la mateixa emoció que Rolling Moon de The Chills, el 86 els queda una mica lluny però bé podrien haver format part del catàleg de Postcard o Creation... La història de Islandia Nunca Quema és bastant més casolana. Són de Reus i Tarragona, provenen de les cendres d'Inq (amb un disc editat a Junk Records) i Pupille (amb cinc discos i membres de BCore) i els uneix la seva devoció pel pop il·lustrat dels 80 via The Go-Betweens, Orange Juice o The Triffids, pels jocs de guitarres afilades de Rain Parade o The Feelies, la melodia paisatgística de Scott Walker i Stephin Merritt i, de tant en tant, per la bogeria sònica de Yo La Tengo. Han obert per James McCann, han actuat en l'homenatge a Grant MacLennan que es va fer a l'Heliogàbal (amb el primer baixista dels Go-Betweens, Peter Loveday, i gent de Fred i Son, Nueva Vulcano, Grande-Marlaska, Aias. Nisei o Veracruz) i han participat al fesrtival e·Plec. Estan a punt d’autoeditar-se un EP amb quatre temes enregistrats als estudis Maik Maier per Cristian Pallejà (Fred i Son, Aias, Extraperlo...) que de ben segur podrà compartir prestatgeria al costat de les teves joies en 7" de gent com XTC, The Monochrome Set i Robyn Hitchcock.
Joseba Irazoki
Joseba és l'actual guitarrista d'Atom Rhumba, Mikel Erentxun i Petti, però també té una trajectòria pròpia que no es pot obviar. El navarrès és una ànima lliure, capaç d'explorar l'electrònica tranquil·la (DO), el rock d'arrel hardcore (On Benito), el pop (Onddo), el folk o el rock experimental. Més enllà de l'inabastable paleta de sensibilitats que poden arribar a sortir de la seva Telecaster, un directe de Joseba Irazoki és un autèntic espectacle per la seva forma de tocar diversos instruments i per l'honestitat i sinceritat que sempre encomana. Hi ha qui el compara amb Mark Eitzel, però la seva varietat de registres és digna de Jim O'Rourke.
Cuzo
Són coneguts per exercir de banda d'acompanyament de Damo Suzuki (cantant de l'època daurada de Can) a Espanya, però també per ser un dels projectes més seriosos del fantàstic guitarrista Jaime Pantaleón (12Twelve, AtletA, Lords of Bukakke...). Aquest trio explora la psicodèlia, el hard-rock i el rock progressiu dels 70 en llargues jams instrumentals que van de Blue Cheer a Hendrix i del krautrock a les bandes sonores de Fabio Frizzi o Don Coscarelli. Han gravat tres LP: Amor y muerte en la tercera fase (2008), Otros mundos (2010) i Alquilima para principiantes (2011). Els seus directes s'han pogut sentir al Primavera Sound, al Monkey Week o a l'Amplifest portuguès.
Los Moussakis
Los Moussakis ofereixen una peculiar fusió de melodies balcàniques i mediterrànies de diverses èpoques, tendències i països, amb les armonies i ritmes del jazz, el funk i el rock. La seva és una música alegre i festiva que evoca les arrels tradicionals de la cultura balcànica, de països com Turquia, Grècia, Macedònia o Sèrbia. El creador d'aquest projecte és Branislav Grbic, destacat violinista de Belgrad, Sèrbia, que resideix a Barcelona des del 1991. És professor llicenciar de violí i ha tocat amb orquestres filarmòniques, simfòniques i de cambra.
A Line above the Sea
Formats a finals de 2008 després de la separació de la banda de post-hardcore Ralph, A Line above the Sea són seguidors de la música lenta de Low o Codeine. Van editar el seu primer EP el 2009, van començar a tocar a Catalunya i van compartir escenari a Madrid amb Emerge. El 2010 la cançó In front of the elanymor es va poder escoltar a la sèrie de TVE Pelotas y van gravar un concert per La Malla que es va emetre a totes les televisions locals catalanes. També van obrir per Club 8 a Tarragona. El 2011 guanyen el concurs Wolfest a Razzmatazz 2 i editen el seu primer LP, que es penja gratuïtament a la xarxa dividit en dos EP.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)