No han estat mai a Brisbane però de vegades sonen a Robert Forster, no estan acostumats a conviure amb les tardes plujoses de Glasgow però algunes tornades potser fan rememorar les millors melodies d’Edwyn Collins i Malcolm Ross, Nova Zelanda els queda molt lluny però el seu pop transmet la mateixa emoció que Rolling Moon de The Chills, el 86 els queda una mica lluny però bé podrien haver format part del catàleg de Postcard o Creation... La història de Islandia Nunca Quema és bastant més casolana. Són de Reus i Tarragona, provenen de les cendres d'Inq (amb un disc editat a Junk Records) i Pupille (amb cinc discos i membres de BCore) i els uneix la seva devoció pel pop il·lustrat dels 80 via The Go-Betweens, Orange Juice o The Triffids, pels jocs de guitarres afilades de Rain Parade o The Feelies, la melodia paisatgística de Scott Walker i Stephin Merritt i, de tant en tant, per la bogeria sònica de Yo La Tengo. Han obert per James McCann, han actuat en l'homenatge a Grant MacLennan que es va fer a l'Heliogàbal (amb el primer baixista dels Go-Betweens, Peter Loveday, i gent de Fred i Son, Nueva Vulcano, Grande-Marlaska, Aias. Nisei o Veracruz) i han participat al fesrtival e·Plec. Estan a punt d’autoeditar-se un EP amb quatre temes enregistrats als estudis Maik Maier per Cristian Pallejà (Fred i Son, Aias, Extraperlo...) que de ben segur podrà compartir prestatgeria al costat de les teves joies en 7" de gent com XTC, The Monochrome Set i Robyn Hitchcock.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada